En Roi Marphille i el Sr. Armand Mauri van sopar plegats al Restaurant Saint Germain de Gràcia el dilluns dia 3 de Juliol del 2006.

Feia molt de temps que en Roi Marphille i el Sr. Armand Mauri no es veien. Finalment van poder quedar després de vàries intentones sense èxit.

En Roi Marphille tenia l’esquena vermella, els braços vermells i la cara vermella perquè havia anat a la platja. L’esquena però no se li veia perquè portava una samarreta de color blau clar. El Sr. Armand Mauri estava blanc com sempre i anava vestit de negre com sempre i portava el seu barret negre, com sempre.

En Roi Marphille i el Sr.Armand Mauri van parlar de moltes coses entre volldamm i volldamm. Un dels temes més polèmics va ser determinar quina de les dues cambreres era més femme fatale, l’alta o la baixeta. No hi va haver consens però això no va trencar la seva amistat. De fet, van flipar bastantes mandarines.

En Roi Marphille li va demanar al Sr. Armand Mauri si sabia com treure’s de sobre una nòvia adormida agafada com un coala. El Sr. Armand Mauri, gran coneixedor de la vida dels animals australians li va dir que els coales, només abandonen els troncs dels eucaliptus un cop n’han tret el màxim rendiment. Només abandonen l’arbre quan aquest ja no els pot donar res. Els xuclen fins que ja no en poden treure ni un kilojoul més. Uf.

En Roi Marphille i el Sr. Armand Mauri van anar a dormir tard.

En Roi Marphille hi va anar més tard perquè va haver d’anar al c/Consell de Cent a on hi té la seva residència. Va donar 30 cèntims de propina al taxista.

[@more@]

Quant a roimarphille

Sóc un turista que en realitat és un artista.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: En Roi Marphille i el Sr. Armand Mauri van sopar plegats al Restaurant Saint Germain de Gràcia el dilluns dia 3 de Juliol del 2006.

  1. Roi diu:

    ens vam conèixer en un magnífic casament a l’estranger. Vam passar estones meravelloses rient-nos dels convidats.
    Ens uneixen moltes coses, una d’elles el nostre odi profund pel gilipolles d’en John Malkovic (o com s’escrigui).

Els comentaris estan tancats.